Sí, només en veure com anem vestides les dones pel carrer, per anar a comprar, per fer una visita al metge, per anar a treballar, per sortir a sopar, per anar al cine, per portar la filla o la germana a l’escola… I no pas perquè ens ho exigeixin com passava en èpoques anteriors. Ara és diferent, ara ningú ens mana què hem de portar, ara som nosaltres mateixes qui ens exigim anar boniques. I perquè, ara que tenim la llibertat d’escollir el que ens posem, ara és quan nosaltres exigim portar taló per estilitzar més les cames, faldilles per marcar més els malucs i la silueta, mitges de tota mena; transparents, amb motius florals o altres, o tupides perquè visualment siguem més atractives…

També és cert que hi ha moltes dones que prioritzen la comoditat davant de tot i, evidentment no entren dins el nombrós grup de dones del que estic parant.

Però si ens fem aquesta pregunta “Encara existeix el masclisme a la moda?” hem de respondre, SÍ, les dones tenim necessitat de sentir-nos atractives en qualsevol moment, lloc, situació i edat.

És cert que del que estem parlant no és un masclisme al 100%, però com pot ser que encara ara se’ns giri un home o noi pel carrer quan aquell dia ens hem posat una mica atractives i ensenyant les cames? I és normal, per ells les noies més atractives són les que es cuiden una mica, atrevides a l’hora de vestir, modernes i evidentment amb bon tipu. I nosaltres volem ser boniques, volem ser aquella noia que quan la miren pel carrer pensen, “Ostres, deu ni dor”. Perquè tothom té la necessitat de sentir-se bé, sentir-se important i fins hi tot sentir-se acceptat en la societat actual, i la gran part de les dones ho mostra amb la manera de vestir-se.