Estampats bruts, pantalons gotejant, caçadores amb dibuixos o estampats formats amb mil agulles imperdibles, samarretes trencades o estripades…



Des de sempre que la imatge exterior de cada persona ha estat important. Abans les dones tenien una manera de vestir diferent si eren nobles, esclaves, criades o treballadores del camp. A simple vista podies definir les seves costums, creences i manera de veure les coses. Ara ja no hi ha nobles ni esclaves sinó que totes (la majoria) de les dones treballen i son criades de casa seva, per tant no hi ha una indumentària concreta i destinada per a cada tasca i costa molt més diferenciar a primera ullada la feina, economia, costums i creences de 4 dones actuals.

La indumentària pot ser semblant o no, però aquest no és un motiu per a separar o diferenciar aquelles 4 persones, ja que estem al segle XXI i tenim llibertat en vestir com més ens vingui de gust. Però realment és Així a la vida real?

Tot hi les semblances i diferències físiques que tenen dues persones econòmicament i culturalment diferents, encara hem de reprimir-nos o conscienciar-nos més a l’hora de vestir-nos per a ocasions concretes o especials. Vulguem o no la imatge exterior personal et situa en un dels molts grups socials que hi ha, en un estàndig econòmic, en un estil de vida, ens uns possibles costums…  i això fa que una persona tingui una petita idea de com deus ser.

Anem-ho a comprovar, he elaborat una enquesta per a persones t’entra 18 i 30 anys amb preguntes fent referència a com vesteixen i si es consciencien a l’hora de tenir una cita, una entrevista de feina o per sortir de festa. He escollit aquestes tres activitats diferents per veure si estem condicionats o no alhora d’escollir vestuari per espais, gent, ambient i actituds diferents.

ASSAIG

El vestuari o indumentària avui en dia és part de la personalitat de cada persona, s’ha pogut comprovar amb el resultat de l’enquesta que encara estem condicionats. Un 100% rotund indica que una totalitat de la gent s’ha de qüestionar la seva indumentària  per a qualsevol acte, ja sigui una entrevista, una cita romàntica o anar de festa a una disco, són ambients totalment diferents, amb gent que té intencions diverses, amb el temps limitat o no, també diferent (ja que en una entrevista estàs un període de temps molt menor a una cita i aquest també és menor a una nit de festa).

La persona actua o vol ser vista de tres maneres diferents; en la entrevista la gran majoria vol mostrar naturalitat però amb elegància i serietat, en la cita en canvi l’estil casual i de carrer però amb naturalitat i si parlem d’anar de festa el que prima és diversió i comoditat.

Pensem que mostrem el que som, per això ens qüestionem sempre com hem d’anar? Sabem que la nostra imatge exterior diu molt de nosaltres, quin estatus social, amb quina gent convivim, si tenim una feina ben remunerada o no, si ens preocupem de nosaltres, de la nostra imatge… per què tenim por? I de què tenim por? Si sempre hem d’estar pensant què ens hem de posar.

Ara i més que mai hi ha molt atur, molta gent que busca feina i això augmenta la competència, tenim por d’això? Que hi hagi algú millor? Tot és qüestió de confiança. La traducció de tenir una entrevista de feina és “et vull ensenyar què sé  fer, què puc arribar a fer, et vull mostrar confiança, et vull conbènçer” Ara si busques per Internet trobaràs mil pàgines que parlen sobre quina és la millor indumentària, què no pots portar, quins colors són els millors, totes et diuen una cosa diferent però coincideixen en que has de mostrar serietat, responsabilitat i sobre tot donar bona impressió, tots creuen en les prendes bàsiques, tampoc s’arrisquen massa i opten pels trajes per home amb corbata i camisa i americanes per dona combinables amb faldilla o pantaló, que no sigui texà i una bona camisa i sobre tot sabates de taló per a estilitzar més i bon maquillatge. La qüestió és donar bona imatge i ser el més atractiu o atractiva possible. Doncs primer de tot no pot haver-hi ningú que et digui com has d’anar vestit i molt menys què no has de portar, aquestes persones no saben a quina mena d’entrevista vas, què esperen de tu, què valoren i el més important no saben com ets.

Tal hi com diu l’article de Marc Martí a diaridegirona.cat comarques, que ens posa un exemple molt clar sobre el que volen els joves i el que els imposen les normatives per la indumentària als instituts, abans totes les escoles tenien el seu uniforme per diferenciar uns dels altres, però ara això ja no és vigent, són molt pocs encara els que queden amb aquestes normatives. I no hauria de ser aixì, els joves tenen tot el dret d’anar amb ells volen, com les seves cultures els diuen, com es senten bé mostrant la seva personalitat, la seva visió de vida, no han de ser imposats, si ja des de petits ens diuen com hem d’anar vestits és normal que de més adults encara tinguem dubtes de com és la millor manera d’anar vestit o quina és la indumentària adequada per a cada cosa.

Per una altra banda la traducció de tenir una cita és “et vull ensenyar qui sóc, el millor de mi, vull agradar-te” en un context diferent que el d’anar a buscar feina també volem agradar però d’una altra manera, volem ser més naturals tenir elegància i donar-nos a conèixer de la millor manera possible. Ens preguntem si hem fet bé d’escollir el vestuari que portem? Li deu agradar com vaig? Segur que abans de triar el modelet que portem hem dubtat t’entra altres prendes, altres estils més atrevits o més seriosos, ens hem sentit CONDICIONATS per nosaltres mateixos pensant en si li agradarà a l’altre o no. En aquesta ocasió tornem a pensar en la visió que tindrà l’altre sobre nosaltres en si li semblarà bé com som, d’ on venim, quina cultura o estatus social tenim a primera vista, si li agradarà com vesteixo i com diferencio el meu estil.

Tractant-se dels grups socials és interessant saber que tots tenim present que existeixen diferents grups socials, uns de fa molt de temps, uns altres nous d’ara, d’altres que sabem que existeixen però no són massa comuns, d’altres que no ens agraden o que mai formarem part d’ells… Ens pregunten si formem part d’un grup social i diem que no, que nosaltres vestim com volem i no seguim unes pautes marcades per cap marca ni cap grup social, però en canvi si et pregunten sobre 5 amics 2 familiars i 3 desconeguts segur que un 80% d’aquests podries col·locar-los en un grup social o en un estil concret.

CONCLUSIÓ

Això ens ha de fer reflexionar si realment vestim per nosaltres o per l’altra gent, vesteixo per mi o per aquesta persona que m’està analitzant, vesteixo per mi o par aquesta persona que vol saber com sóc? Vestim per agradar a l’altra i això ens agrada, per tant vestim per està bé amb nosaltres mateixos ja que estem agradant a l’altre. Vestim CONDICIONATS per nosaltres mateixos tenint en compte el punt de vista de l’altra gent, és a dir ens posem els nostres límits però en uns paràmetres diferents segons l’entorn al que ens dirigim, però no només en ocasions especials, sempre el dia a dia.

És una reflexió interessant que ens hem de fer tots ja que avui en dia hi ha un concepte de llibertat absoluta alhora de vestir però en realitat no hi és.

Acabo aquesta reflexió final que fa la Núria Alart; “La moda és un ús social que condiciona la manera de vestir segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i el país. Ens cal valorar la bellesa exterior com el reflex de la bellesa interior, reafirmar la nostra personalitat i reflexionar sobre els valors que volem transmetre alhora de vestir.”

MIRIAM PONSA

“Una gran festa” serien les primeres paraules que li diria a la jove dissenyadora després d’haver vist la desfilada en el 080’2011. Una col·lecció vesada en la festa major on es poden apreciar perfectament petits detalls, colors, textures, formes concretes i molta festa i felicitat. A fet referència a una festa tradicional de la casa i hem pogut veure elements molt peculiars com poden ser el calçat (esperdenyes) o elements que ens recorden als castallers, les mans amuntegades com fent pinya, i els ninotets en relleu simbolitzant l’amuntagament de gent en una festa tan bonica i Catalana.

MAL-AIMÉE: « BLEACHED SHERBET » COLLECTION

Una colecció femenina on l’estil és molt clar; silueta entallada, hombros marcats, varietat i mescla en teixits de diferent caient, color i elesticitat. Aquesta col·lecció respira un perfum tant d’alta costura com de futurisme. Se centra en peces per al cos i desenvolupa el concepte de malles, pantalons de ciclista, granotes, bodis, microvestits i pantalons curts estil busseig, sensuals i robòtics alhora. Tocs metàl·lics i referències de faixes que marquen malucs falsos i les formes del cos femení.

MANUEL BOLAÑO: ¿CÓMO REPARAR UN CORAZÓN ROTO?

Ens ha sorprès amb una col·lecció plena d’aplicacions, estampats, colors vius sobre una negre nit, cintures altes, colors pastel, ens recorda al món de l’espectacle, el circ amb exageració de colls on observem un gran treball en patronatge. Però Manuel Bolaño ens ha mostrat una colecció que recorda aquells temps on segons ell, “les noies eren dones disfressades que entenien l’amor i fins i tot la mort, i que la nostra feina era fer el soroll que les fascinava. Ho sabien tot sobre nosaltres, i nosaltres res sobre elles.” S’ha de remarcar que ha sigut ell en guanyador per la millor col·lecció femenina.

Per acabar nomenar també a en Toni Francesc que també ha creat una gran col·lecció, i felicitar a Celia Vela pel seu gran treball.

Aquest any han sortit 17 dissenyadors emergents molt ben preparats i amb idees fresques i innovadores de de Bau ‘Escola Superior de Disseny. La passarel·la va tenir lloc a Paloalto el passat 17 de Juny, i mostrem la col·lecció de Anna Ibern una col·lecció inspirada en els incendis, tal i com el nom indica Fire.

Varietat de teixits, experimentació en textures i  colors tot vesant’se amb els patrons bàsics del foc. Gran contrast de color, part que significa el foc i la potència, de textures que simbolitzen la natura cremada i morta després d’un gran incendi  i dels teixits que tan per una part com per l’altre han ajudat molt a representar els dos grans aspectes diferenciats.

Els diners recollits amb les vendes dels mocadors solidaris aniran destinats en el projecte de “La casa de la Fundació”.

És un esdeveniment cultural popular i és una manera de donar la benvinguda a la primavera amb barret (pot ser nou o antic), organitzat per dues capelleres Nina Pawlowsky i Cristina de Prada que varen estrenar la primera edició Passejada amb Barret el 2005

http://bloc.annaibern.com/?p=352 Sigue leyendo →]]>

« Hola em dic Anna i tinc un 43 de peu, cada vegada que em vull comprar unes sabates haig de fer la marató per a trobar-ne unes que m’agradin »

Avui en dia els nens i nenes creixen més alts i més forts i evident ment amb una bona base, i què els passa a aquestes persones que per sort o per desgràcia tenen un peu una mica més gran o una alçada poc comuna. Doncs que se’ls tracta com a ESPECIALS i se’ls han de fer unes botigues “especials” per a els seus “enormes” peus.

Crec que la solució no és dir Ostres pobre gent anem a fer-se-li unes botigues especials perquè sinó no es podran calçar, sinó de afrontar que ara hi ha moltes persones amb una alçada considerable i un peu corresponent a aquesta i les botigues i la societat en general ha de modificar el seu petit estatus de talles normals.

Tan noies com nois es troben en una situació similar i això s’ha d’arreglar d’alguna manera o altra, tot seguit us deixo algunes direccions on podreu trobar calçat especial:

A Barcelona:

- Tall.es C/ Aribau 106

- Calzados Chopo C/ Argentina 63

- Queisalos C/Hospital 15

- Hush Puppies Centre Comercial Digonal Mar

- Karma C/Joan Güell 184

- Esmeralda C/Mestre Serradesanferm

- Corte Inglés Plaça Catalunya

A Granollers:

- Talles C/Rafael Casanova 70

A Internet:

www.andypola.es/

www.xlplanet.com

Tan noies com nois tenim dret a escollir d’entre 100 models unes sabates que s’adeqüin a les nostres necessitats.

>La pròxima edició serà a l’agost.

Cora Groppo P/E 2010

]]> http://www.annaibern.com/2010/03/08/bafweek-un-nou-punt-de-trobada-a-argentina/feed/ 0