Colors sobris i apagats però a la vegada amb molta força que es combinen amb un estil bohemi i còmode, les models lluïen uns pentinats fets amb trenes cargolades que els hi recullien el cabell.

Enmig de Grisos i negres podiem veure prendes fetes amb nervis, tenyits, algunes transperències, mitges amb escletxes formades per pedaços de roba, siluetes rectes i abombadas majoritàriament a la part superior i estretes a la part inferior.

I en sortir hem anat a l’estan de Casualfruit a provar el seu nou producte truvía que revolucionerà el mon dels sucres!

Hem pogut tastar-lo i ens ha agradat molt, a més ens han explicat que està fet amb productes naturals i té 0 calories i fins hi tot és apte per a diabètics.

Podreu trobar aquest producte a la seva web o també al Carrefour d’entre altres supermercats.

Una nova edició que compta amb algunes novetats paral·leles, com és el 080 – Shirt Contest. Una decisió que ha pres la organització conjuntament amb les escoles de disseny de moda de Catalunya, que tracta d’un concurs on es seleccionarà una samarreta 080 Barcelona Fashion que es posarà a la venda a la pròxima edició el mes de juliol.

D’entre altres aquesta edició podrem veure desfilar a Josep Abril, Montse Liarte, Alexis Reyna, Miriam Ponsa i Manuel Bolaño com a dissenyadors i també podrem veure grans marques com Desigual i Mango davant les camaras.

D’entre totes les peces de dona, home, nen i accesoris he triat aquest model perquè crec que és el que representa més la inspiració en el circ. Com a dissenyadora i també com a consumidora aquesta samarreta anomenada BUMBA té un encant especial, no és agresiva ni amb el color ni amb les formes.

I no sé per què però cada cop que la miro em dóna una bona sensació, la mateixa que em queda quan surto d’un espectacte del Cirque Du Soleil, aquesta samarreta em treu un somriure…

Quina t’agrada a tu?

Aquest teixit és fruit d’un projecte que ve de la Universitat Jiao Tong i la Universitat de las Nacionalitats de Hubei i asseguren que aquesta nova tecnología representerà un estalvi econòmic.

Els enginyers xinesos han desenvolupat aquest teixit ecològic en una base de cotó que té la capacitat de netejar-se sol, només cal que aquest s’exposi a la llum del sol i les males olors i la brutícia desapareixen.

El sector tèxtil ha fet un gran avanç creant aquest teixit “solar”: El procés es realitza mullant la fibra de cotó amb una barreja de trietilamina, un neutralitzador d’àcids, que després del secat i escorregut es submergeix novament en aigua calenta i neta. Per potenciar les reaccions de la llum, el teixit es va tractar amb yoduro de plata.

Està clar que el teixit està provat, però ara caldrà veure les primeres prendes que surten; el tacte, la olor, i l’utilitat de la prenda seran la clau per saber si l’experiment tindrà èxit o es quederà en un simple experiment.

Estampats bruts, pantalons gotejant, caçadores amb dibuixos o estampats formats amb mil agulles imperdibles, samarretes trencades o estripades…



Des de sempre que la imatge exterior de cada persona ha estat important. Abans les dones tenien una manera de vestir diferent si eren nobles, esclaves, criades o treballadores del camp. A simple vista podies definir les seves costums, creences i manera de veure les coses. Ara ja no hi ha nobles ni esclaves sinó que totes (la majoria) de les dones treballen i son criades de casa seva, per tant no hi ha una indumentària concreta i destinada per a cada tasca i costa molt més diferenciar a primera ullada la feina, economia, costums i creences de 4 dones actuals.

La indumentària pot ser semblant o no, però aquest no és un motiu per a separar o diferenciar aquelles 4 persones, ja que estem al segle XXI i tenim llibertat en vestir com més ens vingui de gust. Però realment és Així a la vida real?

Tot hi les semblances i diferències físiques que tenen dues persones econòmicament i culturalment diferents, encara hem de reprimir-nos o conscienciar-nos més a l’hora de vestir-nos per a ocasions concretes o especials. Vulguem o no la imatge exterior personal et situa en un dels molts grups socials que hi ha, en un estàndig econòmic, en un estil de vida, ens uns possibles costums…  i això fa que una persona tingui una petita idea de com deus ser.

Anem-ho a comprovar, he elaborat una enquesta per a persones t’entra 18 i 30 anys amb preguntes fent referència a com vesteixen i si es consciencien a l’hora de tenir una cita, una entrevista de feina o per sortir de festa. He escollit aquestes tres activitats diferents per veure si estem condicionats o no alhora d’escollir vestuari per espais, gent, ambient i actituds diferents.

ASSAIG

El vestuari o indumentària avui en dia és part de la personalitat de cada persona, s’ha pogut comprovar amb el resultat de l’enquesta que encara estem condicionats. Un 100% rotund indica que una totalitat de la gent s’ha de qüestionar la seva indumentària  per a qualsevol acte, ja sigui una entrevista, una cita romàntica o anar de festa a una disco, són ambients totalment diferents, amb gent que té intencions diverses, amb el temps limitat o no, també diferent (ja que en una entrevista estàs un període de temps molt menor a una cita i aquest també és menor a una nit de festa).

La persona actua o vol ser vista de tres maneres diferents; en la entrevista la gran majoria vol mostrar naturalitat però amb elegància i serietat, en la cita en canvi l’estil casual i de carrer però amb naturalitat i si parlem d’anar de festa el que prima és diversió i comoditat.

Pensem que mostrem el que som, per això ens qüestionem sempre com hem d’anar? Sabem que la nostra imatge exterior diu molt de nosaltres, quin estatus social, amb quina gent convivim, si tenim una feina ben remunerada o no, si ens preocupem de nosaltres, de la nostra imatge… per què tenim por? I de què tenim por? Si sempre hem d’estar pensant què ens hem de posar.

Ara i més que mai hi ha molt atur, molta gent que busca feina i això augmenta la competència, tenim por d’això? Que hi hagi algú millor? Tot és qüestió de confiança. La traducció de tenir una entrevista de feina és “et vull ensenyar què sé  fer, què puc arribar a fer, et vull mostrar confiança, et vull conbènçer” Ara si busques per Internet trobaràs mil pàgines que parlen sobre quina és la millor indumentària, què no pots portar, quins colors són els millors, totes et diuen una cosa diferent però coincideixen en que has de mostrar serietat, responsabilitat i sobre tot donar bona impressió, tots creuen en les prendes bàsiques, tampoc s’arrisquen massa i opten pels trajes per home amb corbata i camisa i americanes per dona combinables amb faldilla o pantaló, que no sigui texà i una bona camisa i sobre tot sabates de taló per a estilitzar més i bon maquillatge. La qüestió és donar bona imatge i ser el més atractiu o atractiva possible. Doncs primer de tot no pot haver-hi ningú que et digui com has d’anar vestit i molt menys què no has de portar, aquestes persones no saben a quina mena d’entrevista vas, què esperen de tu, què valoren i el més important no saben com ets.

Tal hi com diu l’article de Marc Martí a diaridegirona.cat comarques, que ens posa un exemple molt clar sobre el que volen els joves i el que els imposen les normatives per la indumentària als instituts, abans totes les escoles tenien el seu uniforme per diferenciar uns dels altres, però ara això ja no és vigent, són molt pocs encara els que queden amb aquestes normatives. I no hauria de ser aixì, els joves tenen tot el dret d’anar amb ells volen, com les seves cultures els diuen, com es senten bé mostrant la seva personalitat, la seva visió de vida, no han de ser imposats, si ja des de petits ens diuen com hem d’anar vestits és normal que de més adults encara tinguem dubtes de com és la millor manera d’anar vestit o quina és la indumentària adequada per a cada cosa.

Per una altra banda la traducció de tenir una cita és “et vull ensenyar qui sóc, el millor de mi, vull agradar-te” en un context diferent que el d’anar a buscar feina també volem agradar però d’una altra manera, volem ser més naturals tenir elegància i donar-nos a conèixer de la millor manera possible. Ens preguntem si hem fet bé d’escollir el vestuari que portem? Li deu agradar com vaig? Segur que abans de triar el modelet que portem hem dubtat t’entra altres prendes, altres estils més atrevits o més seriosos, ens hem sentit CONDICIONATS per nosaltres mateixos pensant en si li agradarà a l’altre o no. En aquesta ocasió tornem a pensar en la visió que tindrà l’altre sobre nosaltres en si li semblarà bé com som, d’ on venim, quina cultura o estatus social tenim a primera vista, si li agradarà com vesteixo i com diferencio el meu estil.

Tractant-se dels grups socials és interessant saber que tots tenim present que existeixen diferents grups socials, uns de fa molt de temps, uns altres nous d’ara, d’altres que sabem que existeixen però no són massa comuns, d’altres que no ens agraden o que mai formarem part d’ells… Ens pregunten si formem part d’un grup social i diem que no, que nosaltres vestim com volem i no seguim unes pautes marcades per cap marca ni cap grup social, però en canvi si et pregunten sobre 5 amics 2 familiars i 3 desconeguts segur que un 80% d’aquests podries col·locar-los en un grup social o en un estil concret.

CONCLUSIÓ

Això ens ha de fer reflexionar si realment vestim per nosaltres o per l’altra gent, vesteixo per mi o per aquesta persona que m’està analitzant, vesteixo per mi o par aquesta persona que vol saber com sóc? Vestim per agradar a l’altra i això ens agrada, per tant vestim per està bé amb nosaltres mateixos ja que estem agradant a l’altre. Vestim CONDICIONATS per nosaltres mateixos tenint en compte el punt de vista de l’altra gent, és a dir ens posem els nostres límits però en uns paràmetres diferents segons l’entorn al que ens dirigim, però no només en ocasions especials, sempre el dia a dia.

És una reflexió interessant que ens hem de fer tots ja que avui en dia hi ha un concepte de llibertat absoluta alhora de vestir però en realitat no hi és.

Acabo aquesta reflexió final que fa la Núria Alart; “La moda és un ús social que condiciona la manera de vestir segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i el país. Ens cal valorar la bellesa exterior com el reflex de la bellesa interior, reafirmar la nostra personalitat i reflexionar sobre els valors que volem transmetre alhora de vestir.”

www.boutique.com

Jo personalment penso que per estar per casa hem de portar roba còmoda, ja que el que menys volem és que ens sentim incòmodes amb una peça apretada o que no ens dóna mobilitat. I per això optem per pantalons de xandall, i roba d’esport en general, ja que la finalitat d’aquesta també és donar la màxima mobilitat possible i utilitzar teixits transpirables per a deixar passar la suor i l’aire.

PERÒ LA FINALITAT DE LA ROBA D’ESPORT NO ÉS LA D’ESTAR PER CASA.

Repeteixo, es clar que és còmode i a tots ens sembla bé anar d’esport per casa, “com que no ens veu ningú”… Però per això jo he fet aquesta reflexió, i si vull anar còmode però no em dona la gana de portar roba d’esport, jo faig bàsquet i entreno 3 cops a la setmana, llavors cada vegada que haig de practicar l’esport em vesteixo amb la roba adequada perquè aquella roba està destinada a aquella utilitat. I quan estic a casa no em bé de gust portar roba d’esport, perquè ja en porto quan toca portar-la.

És com si jo cada dia per anar a treballar hagués de portar talons per obligació de la feina, però a la vegada estigués còmode amb 8cm més alçada, llavora quan arribi a casa el que primer faré serà treure’m els talons! PER MOLT CÒMODE QUE ESTIGUI me’ls trauré!! (he posat un exemple molt forçat però és per fer-vos entendre millor el que vull dir)

Un altre punt a tenir en compte és les visites inesperades: Quantes vegades t’ha passat que han trucat a la porta un diumenge a la tarda, quan tu estàs relaxada mirant la TV al sofà, i de sobte penses ostres mira quina roba porto! Potser que em vagi a canviar…

A mi sí que m’ha passat, i moltes vegades!

Amb tota aquesta reflexió he arribat a la conclusió que tal com hi ha unes tendències per roba interior, o per a ulleres, o per bolsos, també hi hauria d’haver una moda a seguir per a la indumentària per estar per casa. Totes les tendències estan fetes per a l’observador, és a dir ens comprem aquells pantalons perquè ens agrades, són còmodes i VULL QUE EM VEGIN AMB AQUELLS PANTALONS.

Per sortir al carrer ja podem escollir quin aspecte volem donar perquè hi ha molta gent que es dedica a això, però qui ens diu quines opcions tenim per vestir i agradar/agradar-nos quan estem a casa?

Jordi Labanda col·labora amb la Fundació Fero amb el càncer de mama, dissenya una samarreta que es comercialitzarà a Mango. Enllaç.

L’Ajuntament de Murcia (Santomera) fan un curs de 74 hores per a ser dissenyador de moda. Enllaç.

Lanvin per H&M Enllaç

Ágatha Ruiz de la Prada dissenya una col·lecció de sabates a la Passarel·la Moda de Sevilla. Enllaç

Dolce & Gabbanna es passen al boxa Italià. Enlla

PPR crea una divisió “Esport & Lifestyle” amb Puma. Enllaç

Mèxic vol aconseguir el rècord Guinees a la desfilada més gran el 27N amb més de 6.000 persones. Enllaç

L’estilista de Guardiola obra una botiga a Barcelona. Enllaç

Ens han ficat al cap que no és gens fàcil sortir al món REAL de la moda, on la gent fa volar caps sense cap escrúpol ni remordiment, però avui mateix hem fet un debat a classe i s’ha remarcat que diversos dissenyadors catalans o espanyols (amb experiència) han estat reconeguts aquí quan aquests han desfilat a Nova York o París i les crítiques han bones, però si de bon principi es queden a la Cibeles sembla que no té tan valor.

I jo em pregunto, per què és NECESSARI marxar? Sí que és veritat que si l’estil del dissenyador va destinat a un estil de vida on les dones de Nova York es senten molt identificades és lògic que la passarel·la tingui lloc a la ciutat, però si la intenció de marxar és només per ser reconegut no hi veig el sentit.

Per altra banda també crec que si marxes més gent i més públic tindràs que et conegui, però si no és aquest el motiu i vols ser una marca nacional, per què marxar??

S’obra un Corte Inglés a Tarragona, pensat en les noves tecnologíes. Enllaç

^{·Texmedin Design Challenge, Terrassa presenta el 14 i 15(octubre) les 21 propostes de joves dissenyadors que participen en el concurs. Enllaç}

^{·La marca Vanity Fairs Brands Lingerie (roba interior dona) trasllada el departament d’oficines a Barcelona, mentre que a Igualada es mantindrà el magatzem. Enllaç}

^{·La fira Giftrends (regal, joieria, bijuteria…)Madrid ha tingut èxit amb 47.992 visitants. Enllaç}

^{·Manufacturas Casas i Castellet adopta la marca Castellet Barcelona: Creuen que fer de Barcelona el seu icona de localització deixa més clar l’esperit mediterrani de les col·leccions de la marca. Enllaç}

^{· Els mexicans són grans consumidors de moda i són exigents en quan a qualitat-preu. Enllaç}

^{· Fundació Internacional Macondo, equilibri entre moda i ajuda a comunitats indígenes a Colòmbia. Enllaç}

^{·Accessoris Mercedes Benz per la dona (bolsos, jerseis, jaquetas, mocadors..) Enllaç}

El gerent de l’empresa Fabio Salazar, creu que la certificació és un reconeixement a Perú i al treball realitzat entre la companyia i un gran nombre de professores capacitades en teixit, que plegats varen aconseguir triplicar el que era el jersei més gran del món fabricat a Xina.

Però aquesta vegada ens ha sorprès en la presentació d’una nova manera de fer passarel·la o més ben dit, una nova manera de presentar una col·lecció, innovant, sempre innovant i no deixar mai que l’espectador marxi a casa indiferent.

Aquest any la marca fa 35 anys i la cantant serà l’encarregada de fer visible amb una imatge la gateta rosa a primer pla en el món de la moda.

Segons un fotògraf  Gaga volia fer-li un homenatge a Hello Kitty i ho ha aconseguit, els estilistes i fotògrafs varen decidir d’enfonsar a la cantant entre milers de peluixos.

El més divertit és que, per fer més real la imatge, varen dibuixar uns ulls de còmic a les parpelles de Lady Gaga, així que va haver de “possar” a tota la sessió amb els ulls tancats.

L’edifici dissenyat per Ricardo Bofill consta de 11.000 metres quadrats i la companyia afirma que a finals de 2011 ja estarà acabat.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és intentar que els joves deixin anar la seva creativitat i imaginació en un entorn on no s’han de preocupar de res més que en ells mateixos, on també tindran la oportunitat de conèixer a persones amb una situació similar i la mateixa edat.

El taller tindrà lloc al més d’octubre i desembre de 2010 i serà dividit en tres sessions d’entre 3 i 4 hores on David Delfín es compromet a ensenyar les seves tècniques i els seus recursos clau per a desenvolupar una col·lecció.

I a qui no li agradaria que David Delfín en persona li confessés la clau pels seus millors èxits!!

Es tracta d’un bolso de cotó negre que mesura 45X70cm, amb moltes utilitats, segons el dissenyador és “un marimuntanya que serveix tan per anar a la platja com per una escapada a la muntanya, tan per dia com per nit, per el clàssic i pel conceptual”

Està dedicat a aquelles persones que entres a la botiga i que es fixen o bé amb la sopa de lletres que envolta el complement, o amb les qualitats del teixit o bé amb el propi nom de l’establiment, ja siguin estudiants de disseny, dissenyadors o modistes.

Galeries d’imatges, informes detallats sobre tendències clau, marcan un estil de vida lifestyle, i un canal de notícies i un apartat pels clients (assassorament personal) es clar que no és gratuït, d’entre d’altres

www.trendstop.com

No és la primera vegada que l’actriu protagoniza una col·lecció per Mango, i pel que sembla tampoc serà la última, ja que la marca té un estil que l’actriu sap representar.

Per la temporada vinent Mango proposa recuperar l’estil dels 70 amb textures com el tweed, llana i pell combinats amb sedas vaporoses crant un contrast entre femení i masculí.

Tornen a renéixer els pantalóns amples, cintures accentuades i abrics estructurats que fan que juntament amb les bruses fluïdes creï un gran contrast, llibertat i estil que dóna un nou sentit als clàssics.

El fotògraf de la col·lecció és Mario Sorrenti.

La marca de complements s’instala a Barcelona del 1 fins el 15 de juliol amb un quita y pon amb l’objectiu de vendre les col·leccions d’estiu 2010 rebaixant fins a un 50% els seus productes.

Sabates, bolsos i bosses de viatge entre d’altres és el que es pot trobar a la nova i curta botiga Mimótica Micola de Barcelona, o bé fent una compra online. Una marca francesa que es va iniciar el 2003 i que engloba un món romàntic i personal utilitzant els materials més agradables .