D’entre totes les peces de dona, home, nen i accesoris he triat aquest model perquè crec que és el que representa més la inspiració en el circ. Com a dissenyadora i també com a consumidora aquesta samarreta anomenada BUMBA té un encant especial, no és agresiva ni amb el color ni amb les formes.

I no sé per què però cada cop que la miro em dóna una bona sensació, la mateixa que em queda quan surto d’un espectacte del Cirque Du Soleil, aquesta samarreta em treu un somriure…

Quina t’agrada a tu?

Aquest teixit és fruit d’un projecte que ve de la Universitat Jiao Tong i la Universitat de las Nacionalitats de Hubei i asseguren que aquesta nova tecnología representerà un estalvi econòmic.

Els enginyers xinesos han desenvolupat aquest teixit ecològic en una base de cotó que té la capacitat de netejar-se sol, només cal que aquest s’exposi a la llum del sol i les males olors i la brutícia desapareixen.

El sector tèxtil ha fet un gran avanç creant aquest teixit “solar”: El procés es realitza mullant la fibra de cotó amb una barreja de trietilamina, un neutralitzador d’àcids, que després del secat i escorregut es submergeix novament en aigua calenta i neta. Per potenciar les reaccions de la llum, el teixit es va tractar amb yoduro de plata.

Està clar que el teixit està provat, però ara caldrà veure les primeres prendes que surten; el tacte, la olor, i l’utilitat de la prenda seran la clau per saber si l’experiment tindrà èxit o es quederà en un simple experiment.

El 1984 van néixer dues marques que van encaminar dues rutes totalment diferents, Desigual a dia d’avui és una marca coneguda mundialment on comparteix el cim de ventes i fama amb grans marques de moda. Le Cirque Du Soleil nascut al mateix any, també s’ha construït un gran renom en el món del circ i l’espectacle. 

Dues grans marques en sectors diferents però amb alguns aspectes en comú, com pot ser la gran passió pel color; la combinació, potència i mescla i també l’objectiu principal que comperteixen que és crear un estat se shock o una impressió brutal que no deixa a l’espectador (o consumidor) indiferent.

Per això l’any passat van decidir de dur a terme un projecte conjunt que de moment valoren en 5 anys on totes dues part obtindrà uns beneficis. L’inici és una primera col·lecció on inclou Dona, Home, Nen i Accessoris i on està plantejada en tres families de models anomenades Costumes, Troupe i Human. 

A partir de Febrer ja podrem trobar aquesta nova i moderna col·lecció a les botigues, però abans d’aquesta distrubució fan una proba de vendes en espais de 200m2 a Barcelona i als circs de Santa Mónica.

Desigual amb el Cirque du Soleil

Des de sempre que la imatge exterior de cada persona ha estat important. Abans les dones tenien una manera de vestir diferent si eren nobles, esclaves, criades o treballadores del camp. A simple vista podies definir les seves costums, creences i manera de veure les coses. Ara ja no hi ha nobles ni esclaves sinó que totes (la majoria) de les dones treballen i son criades de casa seva, per tant no hi ha una indumentària concreta i destinada per a cada tasca i costa molt més diferenciar a primera ullada la feina, economia, costums i creences de 4 dones actuals.

La indumentària pot ser semblant o no, però aquest no és un motiu per a separar o diferenciar aquelles 4 persones, ja que estem al segle XXI i tenim llibertat en vestir com més ens vingui de gust. Però realment és Així a la vida real?

Tot hi les semblances i diferències físiques que tenen dues persones econòmicament i culturalment diferents, encara hem de reprimir-nos o conscienciar-nos més a l’hora de vestir-nos per a ocasions concretes o especials. Vulguem o no la imatge exterior personal et situa en un dels molts grups socials que hi ha, en un estàndig econòmic, en un estil de vida, ens uns possibles costums…  i això fa que una persona tingui una petita idea de com deus ser.

Anem-ho a comprovar, he elaborat una enquesta per a persones t’entra 18 i 30 anys amb preguntes fent referència a com vesteixen i si es consciencien a l’hora de tenir una cita, una entrevista de feina o per sortir de festa. He escollit aquestes tres activitats diferents per veure si estem condicionats o no alhora d’escollir vestuari per espais, gent, ambient i actituds diferents.

ASSAIG

El vestuari o indumentària avui en dia és part de la personalitat de cada persona, s’ha pogut comprovar amb el resultat de l’enquesta que encara estem condicionats. Un 100% rotund indica que una totalitat de la gent s’ha de qüestionar la seva indumentària  per a qualsevol acte, ja sigui una entrevista, una cita romàntica o anar de festa a una disco, són ambients totalment diferents, amb gent que té intencions diverses, amb el temps limitat o no, també diferent (ja que en una entrevista estàs un període de temps molt menor a una cita i aquest també és menor a una nit de festa).

La persona actua o vol ser vista de tres maneres diferents; en la entrevista la gran majoria vol mostrar naturalitat però amb elegància i serietat, en la cita en canvi l’estil casual i de carrer però amb naturalitat i si parlem d’anar de festa el que prima és diversió i comoditat.

Pensem que mostrem el que som, per això ens qüestionem sempre com hem d’anar? Sabem que la nostra imatge exterior diu molt de nosaltres, quin estatus social, amb quina gent convivim, si tenim una feina ben remunerada o no, si ens preocupem de nosaltres, de la nostra imatge… per què tenim por? I de què tenim por? Si sempre hem d’estar pensant què ens hem de posar.

Ara i més que mai hi ha molt atur, molta gent que busca feina i això augmenta la competència, tenim por d’això? Que hi hagi algú millor? Tot és qüestió de confiança. La traducció de tenir una entrevista de feina és “et vull ensenyar què sé  fer, què puc arribar a fer, et vull mostrar confiança, et vull conbènçer” Ara si busques per Internet trobaràs mil pàgines que parlen sobre quina és la millor indumentària, què no pots portar, quins colors són els millors, totes et diuen una cosa diferent però coincideixen en que has de mostrar serietat, responsabilitat i sobre tot donar bona impressió, tots creuen en les prendes bàsiques, tampoc s’arrisquen massa i opten pels trajes per home amb corbata i camisa i americanes per dona combinables amb faldilla o pantaló, que no sigui texà i una bona camisa i sobre tot sabates de taló per a estilitzar més i bon maquillatge. La qüestió és donar bona imatge i ser el més atractiu o atractiva possible. Doncs primer de tot no pot haver-hi ningú que et digui com has d’anar vestit i molt menys què no has de portar, aquestes persones no saben a quina mena d’entrevista vas, què esperen de tu, què valoren i el més important no saben com ets.

Tal hi com diu l’article de Marc Martí a diaridegirona.cat comarques, que ens posa un exemple molt clar sobre el que volen els joves i el que els imposen les normatives per la indumentària als instituts, abans totes les escoles tenien el seu uniforme per diferenciar uns dels altres, però ara això ja no és vigent, són molt pocs encara els que queden amb aquestes normatives. I no hauria de ser aixì, els joves tenen tot el dret d’anar amb ells volen, com les seves cultures els diuen, com es senten bé mostrant la seva personalitat, la seva visió de vida, no han de ser imposats, si ja des de petits ens diuen com hem d’anar vestits és normal que de més adults encara tinguem dubtes de com és la millor manera d’anar vestit o quina és la indumentària adequada per a cada cosa.

Per una altra banda la traducció de tenir una cita és “et vull ensenyar qui sóc, el millor de mi, vull agradar-te” en un context diferent que el d’anar a buscar feina també volem agradar però d’una altra manera, volem ser més naturals tenir elegància i donar-nos a conèixer de la millor manera possible. Ens preguntem si hem fet bé d’escollir el vestuari que portem? Li deu agradar com vaig? Segur que abans de triar el modelet que portem hem dubtat t’entra altres prendes, altres estils més atrevits o més seriosos, ens hem sentit CONDICIONATS per nosaltres mateixos pensant en si li agradarà a l’altre o no. En aquesta ocasió tornem a pensar en la visió que tindrà l’altre sobre nosaltres en si li semblarà bé com som, d’ on venim, quina cultura o estatus social tenim a primera vista, si li agradarà com vesteixo i com diferencio el meu estil.

Tractant-se dels grups socials és interessant saber que tots tenim present que existeixen diferents grups socials, uns de fa molt de temps, uns altres nous d’ara, d’altres que sabem que existeixen però no són massa comuns, d’altres que no ens agraden o que mai formarem part d’ells… Ens pregunten si formem part d’un grup social i diem que no, que nosaltres vestim com volem i no seguim unes pautes marcades per cap marca ni cap grup social, però en canvi si et pregunten sobre 5 amics 2 familiars i 3 desconeguts segur que un 80% d’aquests podries col·locar-los en un grup social o en un estil concret.

CONCLUSIÓ

Això ens ha de fer reflexionar si realment vestim per nosaltres o per l’altra gent, vesteixo per mi o per aquesta persona que m’està analitzant, vesteixo per mi o par aquesta persona que vol saber com sóc? Vestim per agradar a l’altra i això ens agrada, per tant vestim per està bé amb nosaltres mateixos ja que estem agradant a l’altre. Vestim CONDICIONATS per nosaltres mateixos tenint en compte el punt de vista de l’altra gent, és a dir ens posem els nostres límits però en uns paràmetres diferents segons l’entorn al que ens dirigim, però no només en ocasions especials, sempre el dia a dia.

És una reflexió interessant que ens hem de fer tots ja que avui en dia hi ha un concepte de llibertat absoluta alhora de vestir però en realitat no hi és.

Acabo aquesta reflexió final que fa la Núria Alart; “La moda és un ús social que condiciona la manera de vestir segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i el país. Ens cal valorar la bellesa exterior com el reflex de la bellesa interior, reafirmar la nostra personalitat i reflexionar sobre els valors que volem transmetre alhora de vestir.”

Imatge del 080

Aquesta sisena edició 080 Barcelona Fashion Estiu 2010 arriba amb molta força ja que s’ha organitzat, per primer cop una sèrie d’activitats i taules rodones alienes a les pasarel·les que segurament tindràn molt d’èxit. Per exemple el llançament de la guia de moda independent Catalana o taules rodones per parlar sobre bloggers.

M’ha impresionat i sorprès, que aquest any José Castro està dins el jurat de 080, crec que és un dissenyador amb prou potencial i coneixement com per ocupar aquest lloc al jurat.

El llistat de dissenyadors d’enguany és:

• ALEXIS REYNA
• BIBIAN BLUE
• CARDONA BONACHE
• CELIA VELA
• JAN IÚ MÉS
• JOSEP ABRIL
• JUAN ANTONIO ÁVALOS
• JUUN. J
• KARLOTALASPALAS
• KRIZIA ROBUSTELLA
• LEE JEAN YOUN
• MANISH ARORA
• MANUEL BOLAÑO
• MIRIAM PONSA
• MONTSE LIARTE
• SONGZIO
• STEFANIA BORRÁS
• YIORGOS ELEFTHERIADES

I l’agenda és: http://www.080barcelonafashion.com/agenda.php

Per altra banda la Roca Village regala entrades per entrar al 080 ja que té un esta non pots comprar les peçes de roba que hagin sortit a les passarel·les.

Aquesta vegada promet molt, si tens una petita ocasió endavant!

La universitat de disseny Bau organitza Ctrl + Alt + Supr, un showroom on setze dissenyadors ( estudiants de moda ) ensenyaran, i vendran, les seves col·leccions de moda. Aquest espai es realitzarà aquest divendres dia 4 de Juny. De 12 del matí fins les 8 de la nit, els dissenyadors ensenyaran les seves creacions en un espai en blanc ambientat en el ‘Reset’. Durant el dia hi haurà djs i pica-pica.

En aquest mercat, els estudiants mostraran les col·leccions que han estat treballant durant aquests mesos. Una bona forma de veure noves tendències i aconseguir prendes a un preu raonable i totalment singulars.

Com a tema personal, jo exposo la col·lecció ‘Destructive Collection’, us en deixo un tastet i espero que em vingueu a veure :)

Anna Ibern 2010

Els diners recollits amb les vendes dels mocadors solidaris aniran destinats en el projecte de “La casa de la Fundació”.

« Hola em dic Anna i tinc un 43 de peu, cada vegada que em vull comprar unes sabates haig de fer la marató per a trobar-ne unes que m’agradin »

Avui en dia els nens i nenes creixen més alts i més forts i evident ment amb una bona base, i què els passa a aquestes persones que per sort o per desgràcia tenen un peu una mica més gran o una alçada poc comuna. Doncs que se’ls tracta com a ESPECIALS i se’ls han de fer unes botigues “especials” per a els seus “enormes” peus.

Crec que la solució no és dir Ostres pobre gent anem a fer-se-li unes botigues especials perquè sinó no es podran calçar, sinó de afrontar que ara hi ha moltes persones amb una alçada considerable i un peu corresponent a aquesta i les botigues i la societat en general ha de modificar el seu petit estatus de talles normals.

Tan noies com nois es troben en una situació similar i això s’ha d’arreglar d’alguna manera o altra, tot seguit us deixo algunes direccions on podreu trobar calçat especial:

A Barcelona:

- Tall.es C/ Aribau 106

- Calzados Chopo C/ Argentina 63

- Queisalos C/Hospital 15

- Hush Puppies Centre Comercial Digonal Mar

- Karma C/Joan Güell 184

- Esmeralda C/Mestre Serradesanferm

- Corte Inglés Plaça Catalunya

A Granollers:

- Talles C/Rafael Casanova 70

A Internet:

www.andypola.es/

www.xlplanet.com

Tan noies com nois tenim dret a escollir d’entre 100 models unes sabates que s’adeqüin a les nostres necessitats.

Breu resum del que va ser la desfilada de Burberry a Milà amb la proposta Primavera/Estiu 2010.. Nois estigueu atents, a veure què us crida més l’atenció, a mi principalment el contrast de la indumentària d’etiqueta amb la bossa/motxilla de pell desgastada.

Ja veieu, tons marronosos, negres i s’escapa algun color pastel. En podeu veure més informació a la seva web: http://www.burberry.com/

És una dissenyadora “israelí” que va treure la seva primera col·lecció el 2003 i ara, com gairebé tothom, té una pàgina web on es pot fer compra online, i és per això que us aconsello que entreu a la web d’aquesta dissenyadora perquè m’ha cridat l’atenció una cosa molt curiosa i que jo personalment no havia vist mai.

Si entreu a l’apartat on podeu comprar una peça de roba veureu que a més de posar la fotografia de la prenda amb el color i les talles de les quals disposa, també hi ha un apartat on hi ha el pla de la prenda amb les mides de cada part de la prenda i diferenciades en les talles corresponents (XS, S, M, L). Trobo que és molt innovador.

<-->

L’exposició Outumuro Looks, Vint anys fotografiant moda es va estrenar el 22 de gener i romandrà oberta fins el 25 d’abril de 2010. Organitzada pel Museu Tèxtil i d’Indumentària, la mostra fotogràfica consta de més de 200 fotografies de moda, realitzades pel fotògraf Manuel Outumuro entre el 1990 i el 2010 en un recorregut per tot el món. Per a el fotògraf han passat grans actrius i prendes de dissenyadors molt reconeguts.

L’exposició té lloc a DHUB Montcada, Espacio 1i l’horari és de dimarts a dissabte, de 11 a 19h i Diumenges, de 11 a 20h. Festius, de 11 a 15h.

Desigual a Nova York

La nova gamma de Levis s’anomena Levis 501 Boyfriend Fit i disposa de veritat de models que imiten el tallat masculí, el texà totalment recte i lleugerament ample, sense marcar massa la figura.

Observeu-ho vosaltres mateixos

Podeu veure-ho a www.style.com/fashionshows/complete/S2009RTW-A

Ha sigut una experiència molt interessant ja que tenen un pis ple de burres (“penja-robes”) cada una ordenada per època, talla i estils de roba, amb molts penjadors cada una, realment si no tens molt clar què hi vas a buscar et pots tornar boig del tot. Un apartat només per a barrets de totes èpoques i un altre per a sabates. Llavors hem anat a fer una ullada al seu taller on hi havia gent confeccionant.

L’adreça és C/ Fontrodona Nº 31
La web és www.lasguias.com/disfraces-epoca/