*Ens vestim més a consciència quan anem a buscar feina? I per anar a la discoteca o sortir de festa? Potser també ens ho pensem quan tenim una cita?

Des de sempre que la imatge exterior de cada persona ha estat important. Abans les dones tenien una manera de vestir diferent si eren nobles, esclaves, criades o treballadores del camp. A simple vista podies definir les seves costums, creences i manera de veure les coses. Ara ja no hi ha nobles ni esclaves sinó que totes (la majoria) de les dones treballen i son criades de casa seva, per tant no hi ha una indumentària concreta i destinada per a cada tasca i costa molt més diferenciar a primera ullada la feina, economia, costums i creences de 4 dones actuals.

La indumentària pot ser semblant o no, però aquest no és un motiu per a separar o diferenciar aquelles 4 persones, ja que estem al segle XXI i tenim llibertat en vestir com més ens vingui de gust. Però realment és Així a la vida real?

Tot hi les semblances i diferències físiques que tenen dues persones econòmicament i culturalment diferents, encara hem de reprimir-nos o conscienciar-nos més a l’hora de vestir-nos per a ocasions concretes o especials. Vulguem o no la imatge exterior personal et situa en un dels molts grups socials que hi ha, en un estàndig econòmic, en un estil de vida, ens uns possibles costums…  i això fa que una persona tingui una petita idea de com deus ser.

Anem-ho a comprovar, he elaborat una enquesta per a persones t’entra 18 i 30 anys amb preguntes fent referència a com vesteixen i si es consciencien a l’hora de tenir una cita, una entrevista de feina o per sortir de festa. He escollit aquestes tres activitats diferents per veure si estem condicionats o no alhora d’escollir vestuari per espais, gent, ambient i actituds diferents.

ASSAIG

El vestuari o indumentària avui en dia és part de la personalitat de cada persona, s’ha pogut comprovar amb el resultat de l’enquesta que encara estem condicionats. Un 100% rotund indica que una totalitat de la gent s’ha de qüestionar la seva indumentària  per a qualsevol acte, ja sigui una entrevista, una cita romàntica o anar de festa a una disco, són ambients totalment diferents, amb gent que té intencions diverses, amb el temps limitat o no, també diferent (ja que en una entrevista estàs un període de temps molt menor a una cita i aquest també és menor a una nit de festa).

La persona actua o vol ser vista de tres maneres diferents; en la entrevista la gran majoria vol mostrar naturalitat però amb elegància i serietat, en la cita en canvi l’estil casual i de carrer però amb naturalitat i si parlem d’anar de festa el que prima és diversió i comoditat.

Pensem que mostrem el que som, per això ens qüestionem sempre com hem d’anar? Sabem que la nostra imatge exterior diu molt de nosaltres, quin estatus social, amb quina gent convivim, si tenim una feina ben remunerada o no, si ens preocupem de nosaltres, de la nostra imatge… per què tenim por? I de què tenim por? Si sempre hem d’estar pensant què ens hem de posar.

Ara i més que mai hi ha molt atur, molta gent que busca feina i això augmenta la competència, tenim por d’això? Que hi hagi algú millor? Tot és qüestió de confiança. La traducció de tenir una entrevista de feina és “et vull ensenyar què sé  fer, què puc arribar a fer, et vull mostrar confiança, et vull conbènçer” Ara si busques per Internet trobaràs mil pàgines que parlen sobre quina és la millor indumentària, què no pots portar, quins colors són els millors, totes et diuen una cosa diferent però coincideixen en que has de mostrar serietat, responsabilitat i sobre tot donar bona impressió, tots creuen en les prendes bàsiques, tampoc s’arrisquen massa i opten pels trajes per home amb corbata i camisa i americanes per dona combinables amb faldilla o pantaló, que no sigui texà i una bona camisa i sobre tot sabates de taló per a estilitzar més i bon maquillatge. La qüestió és donar bona imatge i ser el més atractiu o atractiva possible. Doncs primer de tot no pot haver-hi ningú que et digui com has d’anar vestit i molt menys què no has de portar, aquestes persones no saben a quina mena d’entrevista vas, què esperen de tu, què valoren i el més important no saben com ets.

Tal hi com diu l’article de Marc Martí a diaridegirona.cat comarques, que ens posa un exemple molt clar sobre el que volen els joves i el que els imposen les normatives per la indumentària als instituts, abans totes les escoles tenien el seu uniforme per diferenciar uns dels altres, però ara això ja no és vigent, són molt pocs encara els que queden amb aquestes normatives. I no hauria de ser aixì, els joves tenen tot el dret d’anar amb ells volen, com les seves cultures els diuen, com es senten bé mostrant la seva personalitat, la seva visió de vida, no han de ser imposats, si ja des de petits ens diuen com hem d’anar vestits és normal que de més adults encara tinguem dubtes de com és la millor manera d’anar vestit o quina és la indumentària adequada per a cada cosa.

Per una altra banda la traducció de tenir una cita és “et vull ensenyar qui sóc, el millor de mi, vull agradar-te” en un context diferent que el d’anar a buscar feina també volem agradar però d’una altra manera, volem ser més naturals tenir elegància i donar-nos a conèixer de la millor manera possible. Ens preguntem si hem fet bé d’escollir el vestuari que portem? Li deu agradar com vaig? Segur que abans de triar el modelet que portem hem dubtat t’entra altres prendes, altres estils més atrevits o més seriosos, ens hem sentit CONDICIONATS per nosaltres mateixos pensant en si li agradarà a l’altre o no. En aquesta ocasió tornem a pensar en la visió que tindrà l’altre sobre nosaltres en si li semblarà bé com som, d’ on venim, quina cultura o estatus social tenim a primera vista, si li agradarà com vesteixo i com diferencio el meu estil.

Tractant-se dels grups socials és interessant saber que tots tenim present que existeixen diferents grups socials, uns de fa molt de temps, uns altres nous d’ara, d’altres que sabem que existeixen però no són massa comuns, d’altres que no ens agraden o que mai formarem part d’ells… Ens pregunten si formem part d’un grup social i diem que no, que nosaltres vestim com volem i no seguim unes pautes marcades per cap marca ni cap grup social, però en canvi si et pregunten sobre 5 amics 2 familiars i 3 desconeguts segur que un 80% d’aquests podries col·locar-los en un grup social o en un estil concret.

CONCLUSIÓ

Això ens ha de fer reflexionar si realment vestim per nosaltres o per l’altra gent, vesteixo per mi o per aquesta persona que m’està analitzant, vesteixo per mi o par aquesta persona que vol saber com sóc? Vestim per agradar a l’altra i això ens agrada, per tant vestim per està bé amb nosaltres mateixos ja que estem agradant a l’altre. Vestim CONDICIONATS per nosaltres mateixos tenint en compte el punt de vista de l’altra gent, és a dir ens posem els nostres límits però en uns paràmetres diferents segons l’entorn al que ens dirigim, però no només en ocasions especials, sempre el dia a dia.

És una reflexió interessant que ens hem de fer tots ja que avui en dia hi ha un concepte de llibertat absoluta alhora de vestir però en realitat no hi és.

Acabo aquesta reflexió final que fa la Núria Alart; “La moda és un ús social que condiciona la manera de vestir segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i el país. Ens cal valorar la bellesa exterior com el reflex de la bellesa interior, reafirmar la nostra personalitat i reflexionar sobre els valors que volem transmetre alhora de vestir.”